Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre (1930), en espasa (1933) i en floret (1946). Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París (1924) i d’Amsterdam (1928) i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari. Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de Catalunya.