Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada (1942). El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió. El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí. Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat; al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A. Peire (1945), i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre de Góriz i la bretxa de Rotllan, amb Maria Antònia Simó i Jordi Panyella (1943), i també la travessa de la cresta de les Salenques fins al pic Margalida, amb Maria Antònia Simó i Josep Lliró (1944).