Especialista en el salt de perxa, s’inicià a les files del Club Natació Montjuïc a setze anys i aviat es posà a les ordres de Hans Ruf, el seu entrenador de tota la carrera atlètica. Competí posteriorment a les files del CN Barcelona i el FC Barcelona, i en diferents etapes també defensà els colors del Kelme, el Club Atlètic Vic, el Boadilla, l’Adidas i el Puma Chapín Jerez. Campió d’Espanya en diverses categories inferiors, en proves absolutes aconseguí vuit títols catalans: quatre a l’aire lliure (1986, 1997, 1999, 2000) i quatre en pista coberta (1985, 1992, 1996, 1999). En campionats estatals absoluts guanyà tretze títols: quatre a l’aire lliure (1989, 1990, 1992, 1995) i nou en pista coberta (1987, 1989-95, 1997). Entre el final de la dècada dels vuitanta i el principi dels noranta superà més d’una vintena de rècords catalans i estatals. El seu sostre foren els 5,75 m (1990) a l’aire lliure i els 5,77 m (1992) en pista coberta, encara vigents el 2012. Participà en quatre Jocs Olímpics: Seül (1988), Barcelona (1992), on guanyà la medalla de bronze, Atlanta (1996) i Sydney (2000). Participà en cinc Mundials a l’aire lliure (1991, 1993, 1995, 1997, 1999) i tres Europeus (1986, 1990, 1994), i destacà el cinquè lloc aconseguit el 1990. En pista coberta també competí en sis Mundials i sis Europeus més. Aconseguí ser finalista en els Mundials del 1989, 1991, 1995 (Barcelona) i 1997, i en els Europeus del 1992 i del 1998. Obtingué dues medalles d’argent (1986, 1988) i una de bronze (1998) en els Jocs Iberoamericans i una altra de bronze en la Universíada (1989). Des del 2005 és el responsable de salts, de velocitat i de tanques del Centre d’Alt Rendiment de Sòria.