Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934. Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver. La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis. La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier. El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió. Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols guanyà el Campionat de Catalunya, dues setmanes després d’accedir al càrrec.