En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona (1964-74). Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club. Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga (1973). En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada. Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu. Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip. Posteriorment fou president del mateix club i president de la comissió tècnica de la Federació Espanyola de Tennis.