Pioner de l’esquí de fons a Catalunya. Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera (Berguedà), i en fou també el mantenidor (1933). Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil. Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya. Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta. Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus (1942, 1944-47, 1952) i en categoria individual (1943, 1945). L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier, Planas i Deulofeu. En finalitzar la seva carrera esportiva, feu classes d’esquí als rasos de Peguera i l’any 1976 fou campió de Catalunya de veterans. Fou membre del Centre Excursionista de Montserrat i, des del 1949, del Centre Excursionista de Catalunya.