Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat. Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola. L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure. Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu. Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola.