Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona. El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese. Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena. Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya. Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio (1964) i de Mèxic (1968) i en el Campionat d’Europa (1966), en el qual fou finalista als 400 m lliure i al relleu 4 x 200 m lliure. Als Jocs Mediterranis fou medalla de bronze als 400 m lliure i al relleu 4 x 200 m lliure (1963) i medalla d’or als 400 m lliure i de bronze als 100 m lliure (1967).
Com a waterpolista, al mateix CN Barceloneta guanyà la primera Lliga Nacional (1970). El 1967 acceptà la proposta del seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy i s’incorporà a la selecció espanyola d’aquest esport. Disputà 37 partits fins a la seva retirada, l’any 1971.
El mateix 1971 inicià la seva etapa com a tècnic al CN Palma de Mallorca, on entrenà, entre d’altres, Rafael Escalas. Posteriorment fou entrenador del CAR de Màlaga (1981), del CN Montjuïc (1984-87), director de la Residència Blume (1987) i del CAR de Sant Cugat (1988), on fou director de natació fins a la primera dècada del segle XXI i entrenà figures com David Meca, Erika Villaécija o Rafael Muñoz.
Rebé la medalla al mèrit esportiu (1964), la placa d’honor (1965) de la Federació Catalana de Natació i la medalla de serveis distingits d’argent (1966) i d’or (1967) de la federació espanyola.