Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món: Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims: Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres. Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8.000 m: el Cho Oyu (1994), que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) al Piolet d’Or; l’Everest (2000); el Gasherbrum II (2006), en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida (CEL); el Broad Peak (2007); el Manaslu (2008); el Kangchenjunga (2009); el Lhotse (2011), i el Shisha Pangma (2012). L’any 2013, durant l’ascensió al seu novè vuit mil, morí a prop del cim del Dhaulagiri.
Participà com a càmera d’alçada en programes de televisió com Al filo de lo imposible, de TVE, i Desafío Extremo, de la cadena Cuatro. També filmà i edità sis documentals sobre ascensions a muntanyes de l’Himàlaia i fou coautor del llibre Tradicionari sobre jocs i esports tradicionals.
Membre de la junta directiva del CEL, on exercí de secretari (1991-95) i de vocal de relacions externes (1995-2000), també fou membre assessor de la fundació Sícoris Club, des del 2004; membre fundador i director de la Mitja Marató Ciutat de Lleida en 1984-95, i, des del 2009, director tècnic de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Fou campió d’Espanya d’esquí de muntanya, en categoria mixta la temporada 1995-96, i de Sky Race en categoria de veterans l’any 2011. A més de la menció al Piolet d’Or (1994), rebé el premi de l’Associació Espanyola de Premsa Esportiva de Lleida a la fita esportiva (2006) i també diferents mencions de la FEEC per les seves ascensions a cims de vuit mil metres del planeta.
Des de l’any 2013 el pavelló municipal Olímpics de Lleida, inaugurat l’any 2011, porta el nom de Juanjo Garra en record de qui també fou tècnic de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Lleida.