Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport. S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus. Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques (Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc.). Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans (Ocshapalca, 1987), l’Argentina (Cerro Torre, 1988), el Canadà (Lotus Flower Tower, 1990), el Nepal (Makalu, 1991), Xile (Torres del Paine, 1992 i 1996), el Tibet (intent al Shisha Pangma, 1993), el Karakorum (intent al K2, 1995) i el Marroc (primera ascensió absoluta a la cara oest de l’Oujdad, 1999). És autor de diversos llibres com: Pedraforca. Guia d’escalades (1990), 55 escalades a Catalunya (1991), Manual d’alpinisme i escalada (1998), Catalunya vertical (2003) i Progressió en neu i glaç (2008). El 1993 rebé una menció en l’edició dels Piolets d’or de la FEDME per la primera hivernal solitària de l’esperó nord del Pic d’Aussau.
Joan Jover Garcia
Arxiu J. Jover