Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1.500 m lliure (1952). Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964. Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or (1951) i la de bronze a Barcelona (1955) en els Jocs Mediterranis. Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki (1952) i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda (1953). Participà en els Campionats Europeus (1954, 1958) i el torneig Sis Nacions d’Europa (1961, 1963). Desenvolupà les funcions de tècnic de l’equip (1965-69) i fou el seleccionador espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic (1968). El 1961 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació.