Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid. Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor. Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire. Formà part del club Falciots de Palestra i col·laborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya. Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre aviació i astronàutica. Fou professor de l’Escola Elemental de l’Aire i rebé, entre altres guardons, la medalla d’or del premi Marial d’astronàutica (1970) i el guardó Perfil d’Or de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya (1996).