Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell (1963-75) i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips (1964-75). El 1967 hi creà l’Escola de Tennis. També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis (1965-75), on fou nomenat vicepresident el 1975. El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer (1977-81), cap del Comitè esportiu (1981-84) i des del 1985, vocal. Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991), rebé el premi Dirigent de Federació de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius (1987) i la insígnia d’or i diamants de la federació catalana (1990).