Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons. Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1.500 m lliure (1933) i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona (1931, 1932). Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1.500 m lliure en els Campionats de Catalunya (1939) i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona (1939, 1940), així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria. Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani (1943-45) i del CN Atlètic (1948-53). El 1954 s’integrà com a professor del primer curs estatal d’entrenadors i promogué la fundació del Col·legi Català d’Entrenadors (1961) i del seu homònim estatal (1964), dels quals fou el primer president. El CN Atlètic el nomenà soci de mèrit (1963).