Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista. Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana. El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms. Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró. El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona. Fou seleccionador català de ciclisme en pista (2001-10). El 2010 entrà novament com a tècnic del velòdrom de Mataró.