Fou porter del Badalona (1933-36) i del Reial Club Deportiu Espanyol (1936-40), amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya (1940). Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil. Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano (1940-41), camuflat sota el nom de Juanito, i al Club Deportivo Málaga (1941-42). Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol. Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la Federació Catalana d’Hoquei i Patinatge. Director i fundador de la Mutualitat General Esportiva de Catalunya, també fundà i dirigí, l’any 1978, l’Escola Catalana de Traumatologia de l’Esport. Fou el primer president de la Societat Espanyola del Genoll (1981-83) i membre d’honor de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport. Escriví diversos llibres, com Medicina del Deporte y Accidentes Deportivos (1952) i La rodilla (1959). Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993).