Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club (segona d’aquestes característiques construïda a Espanya). Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària (1953-57) que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar. Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent (1954) i or (1959); l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana (1956) i la placa d’honor de la federació espanyola (1959). El CN Manresa el nomenà president d’honor i creà un trofeu de natació amb el seu nom.