Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis (1967) i el Club de Tennis Segur (1971). Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys. Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra. Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí. El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons. El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins. Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de Tennis (1995) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).