Soci del Club Muntanyenc Barcelonès (1947), fou un dels fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies de l’entitat (1948). Presidí la Comissió Nacional d’Exploracions Subterrànies. Explorà les cavitats de recorregut més gran de la península Ibèrica, la cova de Cullalvera, a Santander (1958); d’Europa, el sistema Surtshellir-Stephanshellir, a Islàndia (1967), i de l’Amèrica del Sud, la cova de Gallardo, a les Galápagos (1975). Davallà la cavitat més profunda de la península Ibèrica, la Cueva del Agua, a Granada (1950). Establí dues vegades el rècord mundial de desnivell i de recorregut: el 1962 a la Cueva de los Verdes, a Lanzarote, i el 1971 a la Cueva del Viento, a Tenerife. Formà part de l’expedició catalana Rwanda-77. Catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat vicerector, el 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.