Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo (1933-36). Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president (1951). Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal (1963). Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació (FCN) (1940), fundador i director del seu Butlletí Informatiu (1944-53) i col·laborador de La Vanguardia i Vida Deportiva (1951-54). En l’àmbit estatal, fou cofundador del Col·legi d’Àrbitres (1943), coseleccionador de waterpolo (1945-46), directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) (1953-79) i membre del Comitè Olímpic Espanyol (1969-73). També fou cofundador i director de la revista Crol (1965-79), i autor de la Historia de la natación española (1963). En l’àmbit europeu, fou vocal (1966), president (1968) del Comitè Tècnic de Natació i secretari general (1970) de la Lliga Europea de Natació (LEN). I en l’àmbit mundial: vocal (1968), secretari del Comitè Tècnic de Natació (1972) i vicepresident de la Federació Internacional de Natació Amateur (FINA). Tingué diverses responsabilitats en vuit Jocs Olímpics, entre el 1948 i el 1976. Reuní una biblioteca sobre natació sovint considerada la més extensa del món. Rebé la placa d’honor (1954) i la medalla d’or de serveis distingits (1966) de la RFEN, el diploma d’honor (1962) del col·legi estatal d’àrbitres, la medalla al mèrit esportiu (1972) de la FCN i la medalla de plata al mèrit esportiu (1963) de la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports. En morir, el CN Terrassa instituí un trofeu de natació amb el seu nom i la FCN posà el seu nom a una de les seves escoles de perfeccionament.