Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m (1967, 1969) i 200 m (1962, 1963, 1965). El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m. Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m (1965) i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana (1961, 1965, 1969, 1971). Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional. Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio (1964). El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola de Natació amb l’objectiu de reforçar l’àrea de waterpolo, que renovà. Presidí el comitè tècnic de waterpolo de la federació internacional (1992-96). La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu (1968), i l’espanyola, la placa d’honor (1969) i la medalla d’argent de serveis distingits (1966). Com a arquitecte, intervingué en la construcció de piscines, com la dels Mundials de Madrid (1986) o la Nova Escullera de Barcelona (2003).