Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic. Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada (1942), s’especialitzà en salt amb perxa. Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius (1947, 1948, 1949), quatre subcampionats (1942, 1945, 1946, 1950) i un bronze (1951) i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949. Guanyà també dos campionats de Catalunya (1947, 1949), on feu també un segon (1946) i un tercer lloc (1948).