S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera. A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona. Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa (1962) i el reciclaren com a defensa. El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa (1967-72), sis Lligues (1966, 1969-73), cinc Copes d’Espanya (1966, 1970-73), un Mundial de clubs (1969) i un Campionat de Catalunya (1967). Tornà al Barcelona (1973-75), amb el qual guanyà la Copa d’Europa (1974), i es convertí en el primer jugador de la història que la conquerí amb dos equips diferents, i també una Lliga (1974) i una Copa d’Espanya (1975). Acabà en el Reus Deportiu (1975-78). Amb la selecció espanyola absoluta jugà més de 100 partits internacionals i guanyà quatre Campionats del Món (1964, 1966, 1970, 1972), un d’Europa (1969) i dues Copes de les Nacions de Montreux (1964, 1967). El 1987 entrà com a ajudant del seleccionador espanyol Carles Trullols, i fou també el màxim responsable de la selecció júnior (1988-92), amb la qual guanyà l’Europeu (1989).