Fou un dels pioners del futbol a Catalunya. Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club. Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya (1901). La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona. Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi. Fou un dels promotors del Col·legi d’Àrbitres, constituït el 1915. En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925.