Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest. Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya (1969) i medalla d’or als europeus júniors (1969), i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut (1971). A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic (1972). Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure (1969, 1973, 1977) i dos cops de 200 m (1972, 1977). En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu: 4 en 100 m (1972, 1972, 1975, 1976), 5 en 4 × 100 m estils (1970, 1971, 1972, 1975, 1976), 8 en 4 × 100 m lliure (1967-72, 1975, 1979), i 4 en 4 × 200 m lliure (1969, 1972, 1975, 1976). En campionats d’hivern, 19 vegades: 3 en 100 m (1970, 1972, 1974), 3 en 200 m (1970, 1974, 1977), 5 en 4 × 100 m estils (1970, 1971, 1973, 1974, 1975) i 8 en 4 × 200 m (1968-71, 1973, 1974, 1975, 1977). També fou subcampió en els Jocs Mediterranis d’Esmirna (1971) i d’Alger (1975) en 100 m lliure. El 1976 tornà a ser olímpic a Mont-real. La federació espanyola li concedí les medalles extraordinàries al mèrit esportiu per les actuacions de Linköping (1967), Viena (1969) i Munic (1972) i la medalla d’or de Serveis Distingits el 1969, en ultrapassar les cinquanta actuacions internacionals absolutes. Es retirà el 1978 i fou entrenador del CN Calella.