Conegut també com Cholo García, es formà al Club Natació Montjuïc, a les ordres d’Enrique Félez. El 1980 fitxà pel FC Barcelona i aquell mateix any es convertí en el primer atleta estatal que guanyà un Mundial de cros en categoria júnior. Aquest títol s’afegí a l’estatal júnior. En categoria absoluta, competí en quatre edicions més del Mundial (1981-84). En l’àmbit català, guanyà un títol absolut de camp a través (1983) i en el Campionat d’Espanya acredità dues terceres posicions (1983, 1984). El 1983 passà de nou a les files del CN Montjuïc, a les ordres de Gregorio Rojo. En pista, la seva distància preferida foren els 5.000 m, on millorà tres vegades el rècord català, la darrera el 1983. El mateix any, establí també una plusmarca catalana de 3.000 m. Fou semifinalista en els 5.000 m en la primera edició del Mundial (1983) i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984). Pel que fa a les curses en ruta, aconseguí dues victòries en la clàssica Jean Bouin (1981, 1982). Però un accident de trànsit i diverses lesions estroncaren la seva trajectòria esportiva.