Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1967, llavors anomenat Tiro Nacional de Barcelona. Guanyà tres Campionats d’Espanya júnior (1974, 1975, 1976). En categoria sènior guanyà trenta Campionats d’Espanya i catorze Copes del Rei. Participà en la prova de tir de precisió de cinc Jocs Olímpics: Los Angeles (1984), Seül (1988), Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000). Aconseguí un diploma olímpic en acabar quart en la prova de carrabina matx dels Jocs Olímpics d’Atlanta (1996). Participà en cinc Jocs del Mediterrani, set Campionats del Món, setze Campionats d’Europa i més de seixanta Copes del Món. Es proclamà campió d’Europa en la posició de genolls en la prova de carrabina 3 × 40 (1991). També guanyà la medalla d’or en la final de la Copa del Món (1992), competició en la qual acumulà tres medalles d’or, dues de plata i quatre de bronze. D’altra banda, guanyà tres medalles d’or al Campionat Llatí i dues d’or, dues de plata i una de bronze als Jocs Mediterranis. Té més de trenta rècords d’Espanya, tres rècords del món, dos d’Europa i un de Llatí. Ocupà el càrrec de vicepresident del Tir Esportiu de Barcelona i és soci de mèrit del club des del 1995. Formà part de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Tir.