S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc (GEFOMA) el 1971, del qual fou directiu. Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques (SIE) del Centre Excursionista Àliga. Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París. Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans cavitats verticals amb tècnica alpina als Picos de Europa, el Pirineu francès i en carst d’alta muntanya a Osca, Cantàbria i el País Basc, entre d’altres. A partir de la dècada de 1980, s’especialitzà en carst tropical i la vulcanoespeleologia, amb exploracions en vuitanta països, entre les quals destaca la primera campanya espeleològica a l’illa de Pasqua o la primera visita d’occidentals a la tribu dels Tau’t Batu, de les Filipines. També es dedicà a la documentació i la divulgació de l’espeleologia a través de la publicació d’articles i monografies sobre història de les exploracions subterrànies, accidents espeleològics i catàlegs de cavitats. El 1979 fou cofundador del Centre de Documentació Espeleològica i de la revista Bibliografia espeleològica hispànica.