S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria. També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon. Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació. Guanyà el Campionat d’Espanya individual (1960, 1962, 1968-71, 1973), de dobles (1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968), dobles mixtos (1962, 1967, 1970, 1973) i per equips amb el Tívoli (1954, 1961), l’Oasis (1957) i el 7 a 9 (1963, 1964, 1974, 1975, 1976). Conquerí tretze Lligues entre el 1961 i el 1977, les dues primeres amb el Tívoli i la resta amb el 7 a 9. Fou campió individual de Catalunya (1954, 1956, 1957) i de Barcelona (1963-71, 1974, 1977). Disputà vuit Campionats del Món (del 1954 al 1973) i cinc d’Europa (del 1962 al 1972). Un cop retirat es dedicà a tasques tècniques i directives, i fou seleccionador espanyol, vicepresident de la Federació Espanyola de Tennis de Taula i del Club de 7 a 9. Entre les distincions que rebé destaca la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Deportes, l’ensenya d’or de les federacions espanyola i barcelonina, la medalla d’or de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995).