Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós. Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca. Fou membre fundador del GAM i del CADE (1942). També realitzà primeres absolutes als Pirineus. L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac. A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada.