El 1977 fou escollit president de la Federació de Barcelona de Tennis de Taula, que dirigí fins el 1981. Fou vicepresident de la federació espanyola (1981-83) i, el 1984, s’incorporà a la Federació Catalana de Tennis de Taula (FCTT) –que s’havia restablert el 1982 – com a vicepresident de Joan Maria Tarruella, a qui succeí (1985-92). Presidí novament la federació catalana (1998-2010) i durant el seu mandat es disputà a Barcelona la Copa del Món per equips (1991) i la individual (2007), i s’instaurà La Nit del tennis de taula català (1998). Rebé la insígnia d’or de la FCTT i el premi a millor dirigent de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport.