S’inicià com a juvenil a La Salle Bonanova, passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol i el 1966 arribà al Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1967. Fou molts anys capità del Barça i guanyà vuit Lligues (1974, 1977-82 i 1984), cinc Copes d’Espanya (1972, 1975, 1978, 1979, 1981), nou Copes d’Europa (1973-74 i 1978-84), cinc Copes Continentals (1980-84), una Copa Intercontinental (1983) i dues Copes de les Nacions de Montreux (1978, 1980). Amb la selecció espanyola fou 101 vegades internacional, i guanyà dos Mundials (1972, 1980), un Europeu (1979) i dos Europeus júnior (1966, 1968), i fou també subcampió del món (1974, 1978) i d’Europa (1971, 1973). Es retirà el 1983 i, posteriorment, presidí la secció d’hoquei sobre patins del Barcelona (1989-2001) i fou un dels principals impulsors de la Lliga Europea.