Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet. Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional. També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre col·legiat català, Ramon Iniesta. Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes (2004) i Pequín (2008), de tres Campionats del Món (2001, 2003, 2007) i quatre d’Europa (2002, 2004, 2006, 2008). En aquest últim campionat, arbitrà la final. També dirigí sis finals de competicions europees de clubs. Després de deixar l’arbitratge, el 2008, rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola d’Handbol i la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes. Posteriorment exercí de delegat de l’Asobal i el 2010 fou nomenat delegat de la Federació Europea d’Handbol.