Fou pilot oficial de Montesa i compartí equip amb el seu germà Arturo en diverses curses de resistència al llarg de la dècada dels cinquanta. L’any 1954 aconseguí la tercera posició en el V Gran Premi d’Espanya de 125 cc, disputat al Circuit de Montjuïc, pilotant una Montesa Sprint 125 cc, i es convertí en el primer pilot de l’Estat a pujar en un podi en el Mundial. Fou campió de la Pujada a l’Arrabassada (1955) i, formant equip amb el seu germà, també guanyà la segona edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, que es disputà el 1956, any que establiren el rècord de velocitat en córrer a 86 km/h. La manca de recursos econòmics suficients el portà a competir en motocròs. Amb aquesta especialitat, aconseguí ser campió d’Espanya de 250 cc (1959) i participà en l’Operació Impala (1962), en la qual creuà de sud a nord tot el continent africà pilotant una Montesa Impala.