Practicà diversos esports: fou porter de futbol a l’Universitari; es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París (1924) amb el Reial Club Marítim de Barcelona. Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva (1922), Sports (1923), Aire Libre (1923), Diari de Barcelona i Mundo Deportivo (1924-36). Després de la Guerra Civil Espanyola continuà col·laborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir (1940-67). Fou locutor i cap d’esports de Radio Nacional de España a Barcelona, i guanyà el premi Ondas (1956). Fou designat seleccionador català de futbol (1941-71), tot i que els partits els dirigia habitualment un entrenador professional. Entre el juny del 1959 i l’octubre del 1960 formà part d’un trio seleccionador de l’equip estatal, juntament amb Ramon Gabilondo i José Luis Costa. Presidí l’Associació de Periodistes Esportius de Barcelona. Publicà Enciclopedia de los Deportes (1959).