El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui. Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga. Presidí la Federació Catalana de Pilota (1953-58) i formà part de la junta directiva de la federació espanyola. Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça. A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974. Durant el seu mandat impulsà la caça menor amb gos, revitalitzà les societats catalanes de caça i n’augmentà el nombre de llicències. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).