Corredor de la Penya Solera (Barcelona), del Reial Club Deportiu Espanyol (Barcelona) i del Grup Esportiu Ignis (Itàlia). El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma (1957). En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma (1956) i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun (1956). Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun. Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia. També guanyà el Critèrium de Tarragona en la prova de persecució, fent parella amb Federico Martín Bahamontes (1958). Fou considerat el millor ciclista comarcal entre el 1952 i el 1954 i durant la seva carrera esportiva participà en 236 curses com a independent.