Membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada (CADE). Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M. Colomer i M. Antònia Simó. El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix (ENSA), juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos. Estigué molt vinculat a escaladors i socis del Centre Excursionista del Vallès i del Centre Excursionista de Sabadell, com ara Josep Alaix, amb qui s’inicià en l’escalada, Andreu Sorolla o Carles Olivella. Amb ells obrí diverses vies a Sant Llorenç del Munt i realitzà destacades ascensions als Pirineus. El 1966 rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme. El seu interès per la natura i la fotografia el van vincular a la Secció de Geografia i Ciències Naturals del CEC, i també presidí la Comissió de Refugis d’aquesta entitat entre els anys 1971 i el 1978.