Format al Club Natació Atlètic, els resultats més destacables els obtingué amb el Club Natació Barcelona, al qual s’incorporà el 1935. Fou campió de Catalunya de 100 i 200 m lliure (1943) i de relleus 4 × 200 m lliure (1945). El 1951 esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo. Formà part de la junta directiva del Col·legi Català d’Àrbitres (1958-59, 1962-63) i del comitè tècnic estatal. S’especialitzà com a jutge de salts i actuà en competicions internacionals com els Jocs Olímpics de Moscou (1980) i els Campionats del Món (1986). Rebé les medalles de serveis distingits de la federació espanyola en bronze (1966), argent (1972) i or (1980).