Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida. El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació. Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta. D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya. El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius. El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares salesians. Estigué també vinculat a l’Aeroclub de Barcelona.