Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910. Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya (1916, 1917). En el camp individual, fou segon (1916) i quart (1917). També es proclamà campió de Catalunya dels 5. 000 m llisos (1916). El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5. 000 m llisos i el 1917, segon dels 10. 000 m.