Durant la dècada de 1930 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès. Practicà l’excursionisme i l’esquí de muntanya als Pirineus, els Picos de Europa i altres serres peninsulars. Fou vicepresident del Club Muntanyenc Barcelonès (1957-62) i secretari de la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1950-63), de la Federació Catalana d’Esquí (1964-69) i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), entre el 1970 i el principi de la dècada de 1990. Formà part del consell de redacció de la revista Vèrtex i fou un dels fundadors de Mountain Wilderness (1989). Rebé la medalla Forjadors de la història esportiva de Catalunya (1995), així com la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la insígnia de la FEEC.