Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió. Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa.
En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen, del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta. Al final dels setanta també treballà a 4-2-4. Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo, fou redactor en cap de la revista La veu del Club, del FC Barcelona, i redactor d’El Periódico de Catalunya.
Fou director de diversos torneigs de tennis, com l’Open Seat.
És autor de 30 años de Tenis español (1987) i L’era Nuñez (1998).