Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona (RCPB), on exercí com a capità de l’equip. Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició. El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955. També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor. Posteriorment, fou directiu de la federació i del RCPB. Ocupà també el càrrec de vicepresident de la Federació Espanyola de Polo. Rebé la medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).