Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant (1950) i salts de trampolí (1953). Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz (1948). Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal (1956-60) d’aquest esport. Guanyà el Campionat d’Espanya (1960) i la Copa Ibèrica (1960) en la disciplina de salts. En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’esquí. Fou el traumatòleg de l’equip espanyol d’esquí en els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo (1956), Innsbruck (1964 i 1976), Grenoble (1968), Sapporo (1972), Lake Placid (1980), Sarajevo (1984) i Calgary (1988). Rebé les medalles de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1969) i la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (1970), la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1996) i Josep Trueta (2001) al mèrit sanitari, la Creu de Sant Jordi (2003) i el diploma de Metge Pioner de la Medicina de l’Esport (2008).
Josep Maria Figueras Anmella
Museu Colet