Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència. Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria. Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc (1974), la Pujada a Montserrat amb una Ducati (1975), fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea (1975) i també al circuit Alcarreño (1976). Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores (1976), campió d’Espanya de resistència (1979), campió de les 24 Hores amb Alejandro Tejedo, i campió del món de resistència (1980). Disputà també les 24 Hores de Le Mans (1979).