Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades: amb el seu germà Eduard (1962, 1964-70), amb Josep Lluís Pedragosa (1963) i amb Carles Pedragosa (1971), sempre en la posició de saguer. També es proclamà campió olímpic a Mèxic (1968), assolí dues Copes del Món (1966, 1969) i tres subcampionats mundials (1962, 1966, 1970) amb el seu germà. Jugà com a professional (1972-78) i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes (1978-82, 1990-92). Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li atorgà el premi Esportista Llegendari (2004).