Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa. Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica. La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes (1905-12), però també publicà Sesdek shakproblemoj (1909) –una col·lecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez (1913). D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats. El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el nomenà president honorari.