Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa. Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu. Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols. Guanyà una Copa d’Espanya (1910), una Copa Macaya (1902), una Copa Barcelona (1903), quatre Campionats de Catalunya (1905, 1909, 1910, 1911) i dues Copes dels Pirineus Orientals (1910, 1911). El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola. Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en ser acusat d’acceptar contractes a esquena de la directiva. Molts dels seus companys se solidaritzaren amb ell i també deixaren l’entitat. Tots plegats fundaren, al febrer d’aquell any, el Casual, club que no anà més enllà de la temporada 1912-13. Amb la selecció catalana, hi jugà diversos cops. En la seva etapa de futbolista també practicà l’atletisme, en què destacà com a migfondista –establí els primers rècords de Catalunya dels 5.000 m (1906) i 1.000 m (1907) – i llançador de disc, i el ciclisme en pista, en què es convertí en una figura d’aquest esport. Després es dedicà al tennis i exercí d’àrbitre de futbol. Com a entrenador, dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol (1927-28), entre altres clubs.