En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva (1921-25) i Mundo Deportivo (1929-39). Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge. El 1919 fou escollit president del Col·legi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec. Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya (1918). Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador. Al final del 1936 fou seleccionador català.